Natxo Costa, la revolució del pensament lliure
La seua arribada a la direcció general de Comerç del primer Consell del Botànic va marcar una fita en les maneres de fer política en eixe càrrec perquè este jove polític va assumir ràpidament un paper fonamental en la tramitació d’assumptes decisius en aqueix departament. El mateix va esdevindre amb la seua arribada a la subsecretària de la Conselleria d’Economia perquè Natxo Costa ha anat donant girs en la seua trajectòria, ha anat canviat de càrrecs des de la seua entrada en política, però sempre ha mantingut eixe toc passional i espontani que tant defineix l’ADN valencià.
Ideologies a part, perquè no és aquest el lloc ni el moment de debatre les seues idees, té eixe toc màgic dels quals defensem el propi, apostem pel pròxim i entenem la temporalitat de les nostres produccions en camp. Jo no puc estar més en la línia del seu pensament terrenal… en l’espiritual no crec que discrepem més del necessari.
.- Natxo Costa benvingut a “Protagonistes per Silvia Soria” i gràcies per atendre aquest espai, nascut per a donar veu a tots els que secunden i defensen el propi
Moltes gràcies a vosaltres. He de dir-te que ja no tan jove, però s’agraeix.
.- Diuen de vosté que és “políticament incorrecte però ideològicament irreprotxable” li agrada la forma en què alguns mitjans han definit la seua trajectòria personal i política?
Els que em coneixen de fa més temps saben que sempre he estat molt passional en la defensa dels meus plantejaments. I els que me coneixen bé saben que per a mi allò important és el fons i no les formes. I durant la passada legislatura vaig aprendre que si defenses allò que creus i ho fas sense pors ni vergonya, la gent t’agraeix ambudues coses: que tingues les opinions clares i que sigues clar en exposar-les, encara que puga ser «políticament incorrecte».
.- I perquè polític?
He estat involucrat en projectes associatius i cívics des de ben jove. Vaig tindre una intensa activitat política fins el 2003, que vaig fer un pas enrere i me vaig dedicar a activitats professionals, entre les quals la gerència d’Unió Gremial, que es quan vaig tindre els primers contactes amb PROAVA. Quan el 2015 es produí el canvi de govern, en Compromís pensaren en mi per a la Direcció General de Comerç, artesania i consum, i no vaig poder dir que no. Després de mots anys defensant al comerç i l’artesania des de la societat civil, aportar la meua visió i experiència al govern valencià era pràcticament una obligació.
.- I de no haver-ho sigut… quina altra opció personal li hauria agradat prendre?
Estava, i estic, molt feliç amb la meua activitat professional abans d’acceptar el càrrec. I el «cuquet» associatiu el tenia cobert amb la feina, i també al club de rugby dels meus fills, Les Abelles. Era el director de l’Escola de rugby, i vaig haver de renunciar al càrrec, perquè era incompatible en horaris i dedicació.
.- El millor de la política i el pitjor de la política?
El millor, que pots treballar per a millorar la vida de les persones. El pitjor, possiblement, tot el que l’envolta, és dir, la «bronca» constant, de vegades forçada, simplement per dur-li la contrària a l’adversari.
.- El millor moment viscut en aquesta activitat?
No un moment concret, sinó la percepció de suport i reconeixement per part de moltíssims xicotets comerciants i artesans per haver defensat els seus interessos fronts al grans operadors. En política no és habitual que te donen les gràcies, i a mi me les han donat en moltes ocassions.
.- I a títol personal… hi ha alguna motivació fora de les pròpies obligacions del seu càrrec que el mantinguen enganxat a la vida?
La meua família, la meua dona i els nostres dos fills. Quan no estic treballant, la nostra vida gira al voltant del món del rugby, que és l’esport que practiquen els meus xavals: viatges, tornejos, entrenaments, partits… hi ha que tindre en compte que el concepte rugbístic del «tercer temps» dona molt de sí.
.- Les seues virtuts?
Crec que la principal és ser conscient de les meues limitacions, i per tant no ser pretenciós en els meus objetius.
.- Els seus defectes?
Alguns, no crec que cap d’ells siga «greu», sobretot perquè amb l’edat intente corregir-los, aprendre dels errors i no tornar a caure.
.- Un somni possible i un que crega impossible?
Crec que és possible una societat més justa i igualitària, en que pugam ser feliços gaudint de les xicotetes coses: la família, els amics, la gastronomia, sense grans desigualtats… El problema és que de vegades els sectors econòmics més poderosos volem menjar-se un tros del pastís cada vegada més gran.
.- Que opinió té de PROAVA?
Magnífica. Crec que és una associació que juga un gran paper en la defensa dels productes artesans i de qualitat valencians. La Mostra és el millor exemple, però tota la seua activitat és exemplar
.- I que creu que hauríem de millorar en el sector agroalimentari valencià per a aconseguir l’excel·lència, i especialment la rendibilitat dels productors?
Soc ferm partidari de les fórmules associatives i cooperatives, en les seues múltiples formes d’actuació. PROAVA és un exemple. Però en definitiva, es resumeix en una frase: «la unió fa la força».
.- El cultiu estrela a la seua entendre?
És difícil de dir en una terra com la nostra, amb tants productes de qualitat i amb tantes DOPs i IGPs. Evidentment, per volum i la importància que té en termes econòmics, el raïm (també el de taula) i els grans vins que s’estan produint en les DOP valencianes té un lloc preeminent.
.- Sense marques, no puc posar-li en un compromís, però la seua beguda favorita és? i el seu aliment favorit?
Vi i cervesa, si és artesana millor, depenent del moment. I si estan acompanyades per formatges i embotits artesans, perfecte. I que no falten unes bones olives.
.- I com a tancament… dos missatges: un als valencians que ens lligen i un altre als quals no ho són però ens miren amb afecte
Als que ja són amics, que continuen recolzant els productors valencians, i els seus magnífics productes. Als que no, que s’animen, i que ho facen, que estaran com a casa.
Gràcies